SÍNTESI ORGÀNICA - QUÍMICA - FC-UdG. Dr. E. Bardají
L'anàlisi retrosintètica parteix de l'estudi detallat de l'objectiu sintètic. L'estructura cal analitzar-la d'una forma integral: el tipus d'esquelet, carbonat o amb heteroàtoms; el tipus de funcions; l'estereoquímica; la potencial simetría; la presència de subestructures característiques ( anells, cadenes laterals o "apendix", relacions funcionals,..); aspectes conformacionals i relacions de proximitat espaïal.
Tot ha de ser observat i considerat abans de procedir a establir relacions retrosintètiques amb altres molecules.
L'anàlisi retrosintètica es realitza aplicant operacions retrosintètiques o "transforms" (que vol dir aquesta molècula pot venir de..) sobre els quals s'indica el tipus d'operació retrosintètica realitzada (no es una reacció, es una associació entre una molècula i el seu precurssor).
Les operacions retrosintètiques impliquen modificacions i/o desconnexions. Les desconnexions poden estar basades en una associació directe amb un mètode de síntesi (mètode del retrò) o bé poden venir ajudades del raonament basat en la polaritat latent de la molècula (mètode del sintò).
Descriptors d'operacions retrosintètiques:
Les operacions PROT i DEPROT són formalment una modalitat de les FG's. Pot ser d'ajuda utilitzar-les, així ajuden a recordar el caracter de protecció-desprotecció que juguen dins la síntesi.
Tot el procès retrosintètic condueix a l'elaboració primer d'un arbre retrosintètic i de forma paralela a la d'un arbre de síntesi. Cada pas o etapa retrosintètica ha d'anar seguida del pensament automàtic "es pot fer l'operació sintètica corresponent..?".
Quan observem els processos sintètics derivats de la retrosíntesi cal posar emfàsi en la seva viabilitat desde tres punts de vista: la quimioselectivitat de la reacció, la regioselectivitat de la reacció i l'esteroselectivitat de la reacció. És útil pensar en les reaccions en termes retrosintètics: així cal separar els recursos sintètics que ens permeten modificar grups funcionals (reducció, oxidació, protecció, desprotecció, eliminació, etc) dels que ens permeten crear esquelet (C-C, C=C, cicles, etc..) o modificar-lo (transposicions, fragmentacions).
En sentit estricte, cada intermedi retrosintètic és converteix, automaticament en un nou objectiu sintètic subjecte d'un anàlisi detallat. En tot moment hi ha una interrelació entre l'anàlisi estructural, la retrosíntesi i la síntesi associada.
Planificació de la Síntesi
Un cop desenvolupat un arbre retrosintètic, i un cop considerades les possibles alternatives de síntesi per a cada pas, cal elaborar el corresponent arbre de síntesi. D'aquest s'en deduiran una o més sequències sintètiques que poden ser linials o convergents. La síntesi convergent és més segura que la linial; aquesta només dona bons rendiments globals si els rendiments parcials de cada etapa son quasi quantitatius.
Com a criteri general cal escollir les opcions sintètiques que permetin assolir el producte desitjat amb el mínim número de passos i amb els màxims rendiments. També cal considerar el preu dels productes de partida i dels reactius necessaris.
Es parla de síntesi total quan els productes de partida escollits poden ser obtinguts, en última instància, a partir de metanol, acetilè, benzè o urea.