SÍNTESI ORGÀNICA - QUÍMICA - FC-UdG. Dr. E. Bardají
La Síntesi Orgànica es una disciplina d'aplicació integral dels coneixements de la química orgànica per tal d'assolir la síntesi de nous compostos. Desde els seus orígens fins l'actualitat s'han fet infinites contribucions al seu progrès. Una visió històrica ens porta als anys on s'estableixen les bases conceptuals de la pràctica actual. Entre els anys 60 i 70 podem destacar dos visions complementàries. Per un costat, R.B. Woodward va omplir la literatura de la època amb exemples de síntesis impressionants en aquell moment. D'altre banda, i lleugerament posterior, E.J. Corey continua amb aquesta línia però hi suma un esforç extra per assolir un màxim de racionalització en la planificació de les seves síntesis.
La Síntesi Orgànica es fonamenta en un ampli coneixement de les reaccions orgàniques, en l'anàlisi lògica dels objectius sintètics i en la creativitat.
Deixem parlar als premis Nobel i altres pioners famosos:
"La síntesi orgànica es una activitat essencialment creativa, on l'art, el disseny, la imaginació i la inspiració juguen un important paper" (R.B.Woodward, 1963).
"El químic sintètic es mes que un lògic i un estratega; es un explorador fortament inclinat a especular, imaginar i inclús crear. Aquests elements donen un cert toc artístic que difícilment pot ser inclòs entre els principis bàsics de la síntesi orgànica, però que són molt reals i extremadament importants". (E.J. Corey, 1967)
"En moltes de les síntesi fetes per mí hi ha un salt al buït dins la cadena lògica de raonaments". (D.H.R. Barton, 1969).
"L'estat present de l'art de la síntesi orgànica es tal que, quasi invariablement, tots els esquemes sintètics ben planificats fallen en una o, més frequentment, en varies etapes i no donen els resultats desitjats. Així, una síntesi eficient molt rararment segueix el plà original, i sovint difereix de forma dramàtica del mateix. Aquest fenòmen de la falibilitat converteix la Síntesi Orgànica en un repte creatiu, tant durant l'etapa de realització com en la de planificació". (W.S. Johnson, 1972)
L'any 1965 R.B. Woodward va rebre el premi nobel per la seva contribució " a l'art de La Síntesi Orgànica", la seva contribució havia elevat el llistó de La Síntesi Orgànica, havent aconseguit síntesis de productes naturals d'elevada complexitat (en aquell moment) com la reserpina.
Abans de començar un curs de síntesi orgànica cal actualitzar i revisar els coneixements previs sobre estructura i reactivitat dels compostos orgànics. Cada pensament orientat a "com puc preparar aquest compost?" va lligat almenys a un altre "aquesta reacció hem portarà al producte esperat de forma satisfactòria?".