FÀRMACS i DROGUES a la SOCIETAT ACTUAL  2002 - Dr. E. Bardají

 

ALCOHOL ETÍLIC - ETANOL

Begudes alcoholiques: A partir de fermentacions: vins i cerveses, etc. Contingut alcoholic baix.

A partir de la Edat Mitja els àrabs introdueixen a Europa la destil·lació.

Els alquimistes de la època varen arribar a creure que el buscat "elixir de la vida" era l’alcohol i li varen atribuir per temps propietats curatives per a totes les enfermetats.

whisky = usquebaugh (gaèlic) = aigua de la vida

 

ACCIONS FARMACOLÒGIQUES DE L'ALCOHOL

Celul·les:  deshidratació, precipitació (astringent)

Mucoses:  irritant , imflamació i , pels grans bebedors crònics, gastritis crònica

Pell: refredament per evaporació (compreses per combatre la febre) per fricció: escalfament, rubefacient, cremor, desinfecció..

En malalts al llit durant llags temps ajuda a prevenir les ferides i la humitat, endurint la pell

 

Bacteris: acció bactericida,poc potent, d’eficacia moderada, per a tots els microbis corrents, poc efectiu contra fongs, inactiu contra les espores, per aixó, no s’ha d’utilitzar per a esterilitzacions.

Desinfecció per contacte: 70 % p/p en aigua, si es de contacte llarg 50%.

Aplicat a les ferides obertes pot  generar precipitació i coagulació "in situ", amb oclusió i possible retenció de bacteris a les ferides.

Injecció subcutànea: Dolor intents, seguit d’anestesia. Si es a prop d’un nervi pot produir neuritis i neurodegeneració.

S’ha aplicat l’etanol per produir anestesia perllongada o inclús permanent en casos de ciàtica, i el tic dolorós de la cara.

L’alcohol bloqueja els nervis periferics per disminució dels valors de conductància de sodi i potasi (a dosi 5-10mg per 100 ml).

Sistema nerviós central (SNC): Actua com depressor primari i continuat del SNC. La depressió afecta a la inhibició de mecanismes de control que porten a una activitat sense restriccions dels individus, amb variacions entre persones. Aquesta acció es de caràcter polisinàptic, afecta als centres cerebrals responsables de la integració d’informacions i el cortex comença a funcionar de forma desorganitzada: pensaments desorganitzats, activitat motora fora de control, degradació de la memòria, raonament, i la concentració.

Als inicis pot haver-hi autonfiança, personalitat expansiva, parla eloqüent i inclús brillant. Posteriorment hi ha camvis d’humor sobtats, transtorns motors i sensitius, i a més dosis s’entra a l’estat d’anestesia general.

A nivell experimental s’ha demostrat que no millora ni l’activitat física ni la mental.

Malgrat aixó l’individuu sol creure que el seu rendiment està millorat. (mecanografia, tir al blanc, problemes mentals, etc)

Persones amb importants imhibicions psicològiques poden mostrar millora en les seves activitats després de la beguda de quantitats moderades d’alcohol.

Els efectes de l’alcohol son proporcionals a la concentració en sang.

El SNC té una alta afinitat d’absorció de l’etanol, degut en part a que és l’organ més irrigat.

Si hi ha una elevada absorció gastrointestinal o una baixa distribució perifèrica els nivells al SNC poden ser elevats inclús després de beure una quantitat moderada d’alcohol.

 

L’alcohol es metabolitza lentament, pero quasi el 90% es oxidat i destruït pel cos, només el 10% s’elimina inalterat. El temps de permanència al cos es llarg. Com anestèsic té una durada més llarga que molts anestèsics per inhalació, pero el seu marge entre la dosi anestèsica quirúgica completa i la que pot produïr depressió respiratòria es molt petit (400 mg o més per 100ml).

L’ingestió de 60 ml d’alcohol del 95% produeix un efecte analgèsic incrementant els nivells basals de dolor en un 40%.

EEG: l’alcohol produeix un retard en el ritme de les ones cerebrals, efecte que desapareix en els alcohòlics crònics.

INTERACCIONS: En presència de sedants, hipnòtics, anticonvulsius, analgèsics... es multipliquen els efectes de l’alcohol.

Control tèrmic: La sensació de calor que produeix l’ingestió d’alcohol be donada per l’increment de la circulació de la sang a nivell de la pell i l’estómac. Augmenta la suor. En conseqüència es perd calor corporal i la temperatura del cos baixa.

La ingestió de grans quantitats d’alcohol deprimeix el funcionament del centre regulador de la temperatura, aquests mecanismes son mes evidents en condicions de febre o baixes temperatures ambientals.

Beure alcohol per "escalfar-se" no té fonament fisiològic i pot ser mortal en condicions extremes.

 

EFECTES GÀSTRICS:

10% a l’estómac, produeix increment de la secreció gàstrica (HCl i pepsina), per sobre del 20% s’inhibeix la secreció, la cervesa i el vi també ho fan perqué tenen altres substàncies (tanins, àcids orgànics, etc) que inhibeixen la secreció. Sobre el 40% hi ha irritació de la mucosa a nivell local, inflamació. Els alcoholics mostren un gran index de gastritis cròniques.

L’aspirina amb alcohol i per tant amb HCl produeix danys gàrtics greus, amb possibles hemorràgies.

FETGE:

L’alcohol incrementa l’activitat dels enzims oxidatius, augmentant la relació NADH / NAD+ s’aculuma greix al fetge degut a l’increment de NADH.

RONYONS:

Efecte diurètic notable quan el cos detecta concentracions creixents, a dosis sostingudes pot ser antidiurètic.

 

FUNCIÓ SEXUAL:

A Macbeth trobem:

La perdúa d’inhibició i control comporta una conducta sexual agresiva, i una disminució dels reflexes sexuals, (Gantt 1952 , experiments en gosos).

 

NIVELLS D'ALCOHOL EN SANG i EFECTES GENERALS:

Entre 20 i 30 mg/100 ml es donen els efectes "umbral" ( increment del temps de reacció, baixa el control fí, etc).

Al voltant de 150 mg / 100 ml es produeix una intoxicació etílica manifesta.

400 mg / 100ml concentració promitg de casoso mortals.

Es considera que la concentració a l’aire expirat es del 0.05% de la concentració a la sang,

Es considera que la concentració a l’orina es del 130% de la concentració a la sang,

 

TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DE L'ALCOHOLISME

L’any 1937 Williams va observar que els treballadors exposats al disulfur de tetrametiltiuram es tornaven hipersensibles a l’alcohol. Va sugerir que es podia utilitzar en la cura de l’alcoholisme pero no li varen fer cas (comú en ciència).

 El dietil derivat (disulfiram) era un antioxidant de la industria hullera, i també es va observar aquest efecte, sense consequencies...

 

Disulfiram: Et2-N-CS-S-S-CS-N-Et2 (ANTABUSE).

Inactiva L’ENZIM ALDEHID DESHIDROGENASA que comporta una acumulació d’acetaldehid quan s’ingereix etanol. ( 7 ml).

Vasodilatació, palpitacions al cap i la nuca, dificultats respiratories,suor, set, nàusea, vòmits, baixades de pressió sanguinea, shock, dolor toràcic, esgotament,...... augmenta l’absorció de metalls tòxics (Ni, Pb), urticaria, acne, cansament, dermatitis alèrgica, mals de cap,..

 

TORNAR