FÀRMACS i DROGUES a la SOCIETAT ACTUAL
FARMÀCS: ORÍGENS HISTÒRICS
Els orígens dels fàrmacs els podem trobar per molts racons de la història. trobem referències a L’ORIGEN DELS FÀRMACS centrat en el concepte de Guariment.
Una primera retrospectiva la podem fer revisant com la humanitat ha descobert i entès la utilització de medicaments i com s'ha arribat a acumular tot el coneixement al voltant del que avui coneixem com fàrmacs i medicaments. Els fàrmacs son els principis actius dels medicaments, son els compostos químics que tenen una activitat farmacològica específica. Per acció farmacològica ens referim als efectes que produeixen sobre un organisme modificant el seu estat en un sentit favorable per recuperar la seva situació normal, o sigui per remediar i eliminar els efectes d'una malaltia.
La necesitat d'afrontar les malalties. La necesitat de curar-se es inherent a la nostra condició humana i ens acompanya desde els inicis dels temps. Si bé ara sabem que els fàrmacs són uns dels principals protagonistes en el procès curatiu, la realitat no ha estat sempre igual per als essers humans.
En els inicis de la humanitat ens podem simplement imaginar la necesitat de trobar un Guariment enfront de qualsevol mal o malaltia. Les ferides derivades de la lluita per la supervivència, les malalties desconegudes, tot el que podriem catalogar com mals de la humanitat ha estat objecte de tot tipus de experimentacions i proves per tal d'aconseguir la curació. L'aplicació de remeis per a curar mals i malalties es perd en els orígens de la humanitat.
Els essers humans han conegut des de molt abans com trobar remei als patiments físics i psiquics, encara que no sapiguesin les raons o els perqués de com s'aconseguien les curacions. Totes les cultures han acumulat nombrosos coneixements empírics que configuren, desde una prespectiva actual, un gran arsenal de guariments de tot tipus.
Aquest arsenal de mètodes curatius o guariments és el que per a nosaltres constitueix avui la medicina. Ja des de temps antics podem dir que es va iniciar la cadena d'acumulació de coneixements que porten dels GUARIMENTS fins el tàndem actual MEDICAMENTS / MEDICINA.
Desde la prespectiva actual s'en fa difícil imaginar el posicionament dels primers essers humans davant dels conceptes de guariment i malaltia. El fenòmen de la malaltia i l'aplicació de guariments ha estat entès en funció del moment històric, de formes
diverses i en molts casos basant-se en explicacions, teories, supersticions, creences religioses, i moltes d'altres justificacions que ara, amb tot el coneixement científic acumulat, ens semblen molt allunyades de les idees que ens resulten comuns a les societats modernes actuals.Pel que fa a l'aplicació de guariments i la consecució de la curació de malalties, podem dir que la humanitat ha recorregut un llarg camí evolutiu que ens ha permés realitzar el trànsit entre les concepcions IRRACIONALS a les concepcións RACIONALS dels fonaments de la curació.
Les concepcións IRRACIONALS es centraven en atribuïr als PODERS (ocults o evidents), als DEUS, a la MÀGIA, les raóns del perqué i del com les malalties apareixien i de forma paralela s'explicava o no l'ús de certs guariments. Els mags, els bruixots, els curanders, els "metges" de l'antiquitat, basaven la seva activitat en empirismes i concepcions que en general podem atribuir a la manca d'un coneixement racional i que estan generalment fonamentats en un conjunt de creencies i supersticions pròpies cada època i societat.
Es evident que poc a poc, en alguns punts, llocs i èpoques, d'alguna manera els humans varen iniciar camíns de trànsit d'aquesta concepció IRRACIONAL cap a una concepció RACIONAL. Davant de fets concrets, Les preguntes que es feien deurien ser dels tipus: quines són les RAONS DE LA VIDA I DE LA MORT?, Quin és l'ORIGEN DE L’ENFERMETAT? Quin és el secret del funcionament dels remeis i els guariments?
Podriem fer una revisió de moltes èpoques i cultures. Simplificaré fent una lleu referència a la Grècia Antiga i a les Societat Precolobines, tot comentant aspectes que hem semblen interessants.
Grècia Antiga
Les obres literàries han deixat un cert testimoni dels nivells de coneixement de diversos recursos curatius o simplement de la utilització de substàncies amb activitat diversa:
A la Il·liada apareixen Podaliri i Macaó, fills d’Asclepi, Deu de la Medicina, i es dediquen a curar ferits de guerra amb herbes.
A l'Odissea Helena fa beure nepenthes als grecs per ajudar-los a oblidar i aconseguir que no s’enyorin (possible ús d'opi).
Aquestes són referències clares a una activitat que d'una o altre forma ha persistit fins als nostres dies. L'utilització d'herbes i plantes com a medicaments.
A les obres de l'època apareixen referències barrejades: per una banda s'ens parla de remeis físicament tangibles (herbes) i d'altre de forces i raons sobrenaturals que poden actuar sobre els humans:
el lotos es presentat com un principi o força que provoca l’oblit i justifica perqué es poden donar situacions basades en aquest fet.
el moly es presentat com un principi o força que evita els encanteris i confereix protecció davant situacions de perill màgic.
Un punt d'inflexió en la concepció de l'activitat curativa dins la història universal el representa l'aparició de Hipócrates. L'activitat d'un dels pares de la medicina se centra al mig d'una època que representa un DESPERTAR INTELECTUAL que ha repercutit a tot el mon posterior. HIPOCRATES (460-370 aC), va viure al mig de l'època d'acció de matemàtics i filòsofs com:
TALES (s VI aC)
PITAGORES (s VI aC)ANAXIMANDRE (610-540 aC)
ANAXIMENES (550-480 aC)
En una època on s'enfronten diversos SISTEMES DE PENSAMENT com la lluita formal entre SOFISTES i SOCRATES,
on s'arriba a nivells culturals notables representats per l'ANALISI HISTÒRICA, la TRAGÈDIA, l'ARQUITECTURA, etc.
En aquest context es varen gestar les BASES DE LA MEDICINA HIPOCRÀTICA:
S'atribueix valor nutritiu als aliments i es reflexiona sobre la seva importància per a conservar la salut.
Es fa un intent d'entendre com actuen els principis curatius:
Es creu que:
L'acció dels medicaments està basada en propietats dels tractaments curatius ........han d’ajudar la natura.
O bé imitar-la per tal de sumar-se al curs de la curació.
Els principis curatius tenen la propietat d'Oposar-se al curs de la malaltia re-equilibrant l’organisme.
Aquest concepte d’equilibri de l’organisme s'assimila al concepte de salut actual. També es fa una clara associació entre salut.
De totes maneres, la component RACIONAL es combina amb els límits del coneixement propis de la època, així es combinen idees i concepcions racionals amb aspectes menys racionals:
El MEDICAMENT és entés com un Do dels Déus que funciona només si els homes es preocupen de curar-se.
La utilització de remeis (medicaments) és entesa com una alternativa al ferro i al foc.
Dins la tradició de pensament propis de l’escola Aristotèlica apareixen reflexions com:
Quan s’ha de cremar? Quan s’ha de tallar? Quan s’ha d’utilitzar un medicament?
ARISTÒTIL en la seva obra Problemes (Problemata) deixa constància d'aquestes preocupacions en encertar com i quan s'ha d'actuar davant la malaltia o l'accident. S'estableixen certes premises que son formalment certes avui, com:
el medicament es considera una substància no assimilable, no dominable (digerible) pel cos, que passa pel cos de forma inalterada.
es reflexiona sobre l'importància de la dosi, en general la petita quantitat necessària per a que resulti efectiu, o també el fet de que amb grans quantitats resulta mortal.
La situació és com un avançament als conceptes actuals de
(L) ADME
ABSORCIÓ DISTRIBUCIÓ METABOLISME EXCRECCIÓ
Aquest equilibri es resumeix en una TEORIA HUMORAL:
Hi han 4 HUMORS:
SANG, BILIS GROGA, BILIS NEGRA i FLEMA.La SALUT és equivalent a l'EQUILIBRI ENTRE ELS 4 HUMORS.
El MEDICAMENT RESTABLEIX L’EQUILIBRI HUMORAL
Aquesta teoria encara ha arribat com a coneixement "popular" fins molt aprop nostre a l’època de Molière.
En general podem dir que l'explicació de l'acció del MEDICAMENT combina propietats organolèptiques i curatives. Hi han explicacions com "corregir l’excès d’humitat amb remeis secs, aspres i àcids..."
Els raonaments de COM i ON ACTÚA un principi curatiu, es basen en pensaments circulars: " ......acció exercida de forma determinada perqué la seva naturalesa es exercir aquesta acció....", "...acció dirigida als òrgans receptors d’aquesta substància".
També s'aprecia una infuència del coneixement dels principis de la mecànica: ".. Els principis lleugers actuan amunt.......els pesats actuen avall" Dualitat utilitzada per explicar l'activitat de principis vomitius i diferenciarla dels purgants.
TERAPEÚTICA PRECOLOMBINA
La situació del coneixement dels principis curatius i la seva manipulació en les societats primitives es va conservar al continent americà fins a l'època del descobriment.
Com a contrast amb el coneixement "occidental", les societats precolombines conserven un cos explicatiu basat en la màgia i el caràcter sobrenatural de la enfermetat.
Aixó contrasta amb el seu coneixement heurístic de gran número de remeis naturals: coca, curare, Balsam de Peru (cicatritzant), Balsàm de Tolú (expectorant), quinina, etc.
El descobriment d'aquests principis va ajudar a complementar i enriquir el coneixement "occidental" i la seva aplicació a la "medicina".
Les societats primitives combinaven tractaments mixtes:
Per a Casos lleus recomanaven directament un remei..
"pren aquest preparat.."
Per a Casos complicats barrejaven l'ùs de remeis amb la cerca de raons sobranturals, impossible de combatre,....
" quin pecat has fet ??"
Els antecedents, i n'hem obviat la major part, ens parlen de idees, usos i creences que intenten comprendre o no com manipular els remeis trobats de forma més o menys casual i sobretot tramesos per la tradició.