DOCTORAT 2001-2002. CURS DE QUÍMICA MÈDICA.

BLOC 1

Receptors farmacològics: introducció i generalitats. 

MAGENDIE (1783-1855, Paris), estudiant el verí de la nux vòmica (Java) va estudiar els seus efectes després de la seva administració a animals per diferents rutes. La activitat convulsiva i asfixiant depenía de la dosi i la ruta. Casualment, a partir de l'orina dels animals tractats varen aïllar estricnina "cristalitzada". Aquesta va ser una de les primeres comprovacions de que una "substància pura" era responsable d'una activitat "farmacològica".

Al 1899 es va obtenir l'ASPIRINA:producte pur.

PAUL EHRLICH (1899, Frankfurt) mentre treballava en el descobriment d'antibacterians va ser el primer en associar l'estructura dels agents quimioterapeútics amb la seva activitat.

Va diferenciar les parts estructurals en grups:

Així va neixer el concepte de RECEPTOR.

Ehrlich també va associar el concepte de que el "fàrmac" havia d'establir un enllaç amb les cel·lules combinant-se amb aquestes, i va diferenciar el concepte d'enllaç reversible o irreversible amb la durada i tipus d'acció farmacológica. Apart també va saber veure que hi havia fàrmacs que mostraven una relació estructural de "familia" de compostos i d'altres que mostrant la mateixa activitat no tenien una relació estructural comú. D'aqui va sorgir la classificació estructural entre fàrmacs:

 

Podem situar el fàrmac en un terreny multidisciplinar entre diverses disciplines:

PRODUCTES DE SÍNTESI   BIOLOGÍA (bioquímica,fisiología, farmacología)
 

FÀRMAC

 
PRODUCTES NATURALS   Físico-Química (espectroscòpia, càlculs, propietats)

                       

 

Neurotransmissions: introducció, potencials de membrana i ions.

Tipus de receptors. 

Sistemes d'acoblament. 

Segons missatgers.

 

TORNAR