Els compostos saturats lineals s'nomenen amb els termes numèrics (pent-, hex-, hept-...) seguits de "-à", excepte els quatre primers (metà, età, propà i butà)

• CH3-CH2-CH2-CH2-CH3    pentà

Els radicals derivats (alquils) s'anomenen substituint "-à" per "-il".

• CH3-CH2-CH2-CH2-CH2- pentil

Els compostos saturats ramificats s'anomenen prenent el nom de la cadena més llarga com a nom principal i al davant s'hi posa el nom dels radicals derivats de cadascuna de les cadenes laterals. 

- Si apareixen dos cadenes principals d'igual longitud s'escull la cadena que té més cadenes laterals, o la cadena que tingui l'enumeració de les cadenes laterals més baixa, o la cadena que tingui més àtoms de carboni en les cadenes laterals, o la cadena amb les cadenes laterals menys ramificades.

Numeració de les posicions: 

• La cadena més llarga s'enumera de tal manera que els carbonis amb les cadenes laterals tinguin els números més baixos possible.

• Els corresponents radicals s'enumeren a partir del carboni amb valència lliure. Els radicals no substituïts idèntics es poden indicar amb prefixs multiplicadors (di-, tri-, tetra-...). Els radicals substituïts idèntics s'indiquen amb prefixs: bis-, tris-, tetraquis-; bé, amb expressió de la cadena lateral entre parentèsis. pe.: 5,5-Bis(1,1-dimetilpropil)-2-metildecà; o bé amb els àtoms de carboni de la cadena lateral amb números primats, p.e.:  5,5-Bis-1',1'-dimetilpropil-2-metildecà.

Ordre dins el nom:

- Les cadenes laterals es citen per ordre alfabètic sense tenir en compte els prefixs multiplicadors, tert- i sec-,

- En el cas de radical complex es té en compte la primera lletra del nom complet, i si dos radicals tenen les mateixes paraules, es comença pel radical que té l'enumeració més baixa.

Noms comuns o trivials:

Ex. 2-metilpentà  ès el mateix que isohexà (nom trivial).   

- Noms trivials bo comuns:

Noms comuns utilitzats pels radicals:

tornar