CONFORMACIONS DELS CICLOHEXANS
L'anell de ciclohexà és l'exemple típic sobre el qual s'estudien les diferents conformacions possibles. Tots els atoms de l'anell son sp3. La primera figura mostra la conformació de cadira, la més estable, on tots els substituents adopten conformacions alternes respecte dels seus veins.
Els substituents de cada atom estan disposats en posicions axials o equatorials.
Si veiem un model de boles podem apreciar com els substituents axials estan situats en direcció paralela a un eix imaginari situat al centre de la molècula. Els substituents equatorials es projecten cap a fora del centre de l'anell. Es per tant fàcil entendre perqué els substituents axials voluminosos es molesten (parlem d'impediments estèrics i de interaccions 1,3-diaxials) i per tant també es obvi el fet de que els substituents en posicions equatorials no estan sotmesos a repulsions estèriques importants i per tant son les posicions energeticament afavorides pels substituents voluminosos.
L'equilibri conformacional en anells tipus ciclohexà es complexe, les conformacions de cadira pasen a conformacions de bot-torçat i aquestes a conformacions de bot. Aixó es veu a diagrama seguent: el substituent marcat passa d'una posició inicial axial a una equatorial.
A la pràctica, tret de casos especials, l'anàlisi conformacional sempre es redueix a considerar quina de les dues conformacions de cadira és la més estable.
Pots fer els exercicis (A-F) amb tres propòsits per a cada cas:
1) estudi de totes les posibles conformacions; 2) predir quina conformació de
cadira serà més estable; 3) quin dels productes dimetilsubstituits serà més
estable.
DECALINES
Les decalines son els anells amb dos ciclohexans condensats per una cara. En funció del tipus de condensació els substituents (H) queden en cares oposades del plà del sistema policíclic, es troben en anti (trans-decalina), o bé queden en posicions sin (cis-decalina) que situen els substituents (H) al mateix costat del plà del sistema policíclic.
La fusió d'anells tot trans comporta la formació d'estructures que s'extenen en un plà, en camvi la fusió d'anells cis comporta l'aparició de plecs a la molecula.
SISTEMES BICICLICS
L'exemple seguent correspon a un anell de tipus ciclohexà pero conformacionalment restringit, aqui el caracter axial o equatorial dels substituents es fixe, no hi ha intercamvi conformacional. En aquests sistemes biciclics les posicions reben una nomenclatura especial: endo i exo.
